Demà serà un gran dia. El dia de la lluita inicial amb el meu futur. La veritat es que ja no sé que pensar. Per una banda estic acostumat al fracàs i la pena de combatre a contra corrent, així que si això no ix bé i ni tan sols puc entrar dins del procés selectiu, l'assimilaré com millor puga i faré tot el que siga necessari per a entrar amb bon peu l'any que ve. Ja no em preocupa la situació exasperant que tinc entre les mans. Ja he assumit que a finals de l'estiu perdré la meua casa, el meu treball i els meus estalvis de quatre anys. La meua nova vida, en definitiva, se'n anirà com un somni que ha durat un any sencer. Ara que ho he perdut tot, res m'importa. A la pel·lícula "el club de la lluita" deien que un home no té res a perdre quan a tocat fons. Jo estic a punt de convertir-me en aquest home i m'en alegre perquè em servirà per avançar en el meu camí. Tal volta ara estic deprimit, agobiat, i a més confús, però per primera vegada en molt de temps, no tinc por al futur, perquè sé que més prompte o més tard, aconseguiré arribar al final del túnel.
He de intentar-ho, siga com siga. Aquesta vegada, em fotran el cul, però no sense haver lluitat amb totes les meues forces.
---------------------------------
Data del primer combat (MinD vs Oposicions d'ingrés lliure): 17 de juny de 2008
Lloc del combat: Aulari 2 de l'Universitat de Alacant
Contrincant: Prova lingüística de valencià
Queda 1 dia
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario